Texto traduzido para o Catalão
Sobre envelliment, gènere i sexualitat,
per Cidinha da Silva
tradução de: Joan Lluís Senon Vila El senyoret tenia 100 anys i una intel·ligència molt viva, però el seu cos, com era d’esperar, mostrava els senyals del desgast del temps. Tanmateix, però, insistia a parlar sobre el coit setmanal que mantenia amb la muller, 60 anys més jove. I complia, de la qual cosa es vantava en les entrevistes. Viagra no en deuria prendre, perquè un cor de deu dècades no ho podria suportar. Mentia? Qui ho pot saber? Si duia una pròtesi de penis ningú ho sabia, i d’això, tampoc no en parlava. D’alguna manera, probablement, havia desenvolupat una forma de viure la seua sexualitat d’ancià que ja no podia oferir les prestacions sexuals d’un jove de 20 o 30 anys. Ja se sap, al capdavall, que molts als 40 ja comencen a decaure i es veuen forçats a deixar de ser els sementals infidels de les dècades anteriors i es resignen a ser uns marits complits que porten les seues dones a ballar i a veure espectacles amb l’esperança que es cansen i s’adormen ràpidament en arribar a casa. El cas és diferent quan una dona nonagenària està casada –ca–sa–da!– amb una altra dona 40 anys més jove, i tenen un afecte que és públicament conegut i les seues pràctiques eròtiques es mantenen en la intimitat de la parella, com sol passar entre les persones adultes i madures. Allò que fan o deixen de fer, amb quina freqüència o de quins mètodes i delícies fan ús, és un assumpte seu i de ningú més. La complicitat ja es veu en altres aspectes, no els cal airejar la seua intimitat. I vet ací que vénen els hòmens adults amb els seus arravataments de masclor i d’inseguretat i proclamen les dimensions eròtiques de la relació entre aquesta parella de dones, com si una no fos la dona de l'altra: una dona que és dona d’una altra dona, entesos? No s’hi val a infantilitzar les dues dones tractant de “cuidadora” la més jove, que és, en realitat companya, amant i esposa de la més major. Cuidadora de la velleta, no és això el que voleu dir, ridículs? Quina malaltia, quina atroç incapacitat per respectar la sexualitat aliena, la sexualitat, en aquest cas, de les dones. No us volia fotre, però us diré un secret: les lesbianes velletes també follen, sabeu? I diu la llegenda que són molt més felices i viuen més satisfetes i contentes que les dones dels seixantons, cinquantons o fins i tot dels quarantons que es veuen per ahí. Cuidadora! Sí home! Enganyeu-vos, il·lusos, ja que necessiteu viure en l’engany. Foto: Fernanda Montenegro i Natália Timberg – quasi 200 anys en una besada de novel·la.
tradução de: Joan Lluís Senon Vila El senyoret tenia 100 anys i una intel·ligència molt viva, però el seu cos, com era d’esperar, mostrava els senyals del desgast del temps. Tanmateix, però, insistia a parlar sobre el coit setmanal que mantenia amb la muller, 60 anys més jove. I complia, de la qual cosa es vantava en les entrevistes. Viagra no en deuria prendre, perquè un cor de deu dècades no ho podria suportar. Mentia? Qui ho pot saber? Si duia una pròtesi de penis ningú ho sabia, i d’això, tampoc no en parlava. D’alguna manera, probablement, havia desenvolupat una forma de viure la seua sexualitat d’ancià que ja no podia oferir les prestacions sexuals d’un jove de 20 o 30 anys. Ja se sap, al capdavall, que molts als 40 ja comencen a decaure i es veuen forçats a deixar de ser els sementals infidels de les dècades anteriors i es resignen a ser uns marits complits que porten les seues dones a ballar i a veure espectacles amb l’esperança que es cansen i s’adormen ràpidament en arribar a casa. El cas és diferent quan una dona nonagenària està casada –ca–sa–da!– amb una altra dona 40 anys més jove, i tenen un afecte que és públicament conegut i les seues pràctiques eròtiques es mantenen en la intimitat de la parella, com sol passar entre les persones adultes i madures. Allò que fan o deixen de fer, amb quina freqüència o de quins mètodes i delícies fan ús, és un assumpte seu i de ningú més. La complicitat ja es veu en altres aspectes, no els cal airejar la seua intimitat. I vet ací que vénen els hòmens adults amb els seus arravataments de masclor i d’inseguretat i proclamen les dimensions eròtiques de la relació entre aquesta parella de dones, com si una no fos la dona de l'altra: una dona que és dona d’una altra dona, entesos? No s’hi val a infantilitzar les dues dones tractant de “cuidadora” la més jove, que és, en realitat companya, amant i esposa de la més major. Cuidadora de la velleta, no és això el que voleu dir, ridículs? Quina malaltia, quina atroç incapacitat per respectar la sexualitat aliena, la sexualitat, en aquest cas, de les dones. No us volia fotre, però us diré un secret: les lesbianes velletes també follen, sabeu? I diu la llegenda que són molt més felices i viuen més satisfetes i contentes que les dones dels seixantons, cinquantons o fins i tot dels quarantons que es veuen per ahí. Cuidadora! Sí home! Enganyeu-vos, il·lusos, ja que necessiteu viure en l’engany. Foto: Fernanda Montenegro i Natália Timberg – quasi 200 anys en una besada de novel·la.
Comentários